Dins el gènere de la novel·la, Nana s’inclou dins de la caregoria de terror pero podria ser considerada, més aviat, una novel·la de fantasia perversa.
Els temes que tracta l’obra són el nihilisme, el cinisme (tots i que des d’una vessant constructiva), la crítica al capitalisme, la necessitat de mantenir una visió ecologista, els desenganys que comportan el consumisme i l’especulació dels mitjans de comunicació i els perills de la informació de masses.
L’inici de l’argument comnça de manera poc freqüent. Al periodista Carl Streator li és encarregat escriure un article sobre u nou fenomen, la mortalitat infantil. Posteriorment descobreix que aquesta s’esdevé cada vegada que és llegida una canço de bressol africana publicada a un recull d’aquestes bastant popularitzat al món occidental. Juntament amb una afecta del cas, Helen Boyle, i altres personatges estrambotics que apareixen durant la història, s’agrupen per a enllestir un viatge pels Estats Units destruint tots els exemplars del llibre inclòs l’original.
Els personatges s’allunyen de qualsevol convencionalisme. Els quatre principals són:
- Carl Strator., un periodista de mitjana edat qui, curiosament, ha perdut recentment la seva dona i el seu fill d’una manera molt semblant a la forma de mort que haurà d’investigar en el seu proper projecte. Les aportacions d’aquest fan reflexionar al lector sobre la capacitat de poder, tant constructiu con destructiu, en la que pot influenciar la informació de masses a la societat.
- Helen Boyle, acompanyant de Carl durant tota la obra, és una agent inmobiliària de cases encantades. Llegint entre línes, podem relacionar la figura d’aquest d’aquest personatge i la seva funció amb la crítica de Palahniuk al capitalisme.
- Mona és la secretaria de Helen, practica la bruixeria i l’esoterisme de forma radical. Sense ser extrems, és el personatge potser més ridiculitzat de l’obra amb el que l’autor deixa clares les seves tendències religioses a la vegada que aporta a Nana, i a la resta de les seves obres, una visó més nihilista de l’actualitat.
- Ostra és el company sentimental de Mona, tots dos acompanyen a Carl i a Helen en el seu viatge amb la mateixa finalitat, tot i que a mesura que transcurre la lectura podem esbrinar que amb interesos diferents. El personatge d’Ostra mostra una ideologia ecologista radical amb la que es vol transmetre, de manera molt ben argumentada, la necessitat de lluitar per la sostenibilitat ambiental.
Amb aquest argument i aquests personatges, entenem que l’obra en si mateixa és poc convencional. A més a més de l’objectiu crític que vol assolir Chuck Palahniuck amb Nana, cal afegir que, la novel·la està escrita amb un to provocador, igual que les altres obres de l’autor, però concretament aquesta consta d’una narració surrealista, escandalosa i directe.
Personalment, considero que la inconvencionalitat de l’obra atrau al lector des del seu inici, es posible que, en algunes circunstancies l’obra pugui resultar repetitiva i sembli que el desenllaç final manqui de coherència (motius els quals prefereixo ometre per respecte al lector potencial), pero tot i així és molt difícil pedre el interés de la lectura, ja que en cap moment perd la seva originalitat.
Per concoure, vull afegir que considero d’una qualitat narrativa i creativa suprema l’habilitat de Palahniuck de poder relacionar un argument fantàstic i surrealista amb la crítica general, sobretot dirigida als mitjans de comunicació i a la seva força i poder, sense pedre el to irònic en cap situació.
