Ahir, dia 29 de setembre de 2010, va ser convocada la vaga general a l’Estat Espanyol de l’estat per lluitar per la justícia, la dignitat i sobretot per protestar en contra de la nova reforma laboral que ha proposat el govern central amb la finalitat d’acabar amb l’actual crisi, a més a més d’acusar el sistema polític i els mandataris del país..
El precursors i fiançadors d’aquesta vaga han estat l’Acció Sindical Unió General de Treballadors i el sindicat de Comissions Obreres. Concretament, el manifest ha estat presentat pel Secretari i la Secretaria per a la Igualtat de la UGT i pel Secretari d’Economia Social i Autocupació de CCOO, conjuntament amb més representants d’altres sindicats més minoritaris com són els casos de l’OPA, la CNT i l’ATA.
Tot i així, aquests també compten amb el suport d’altres associacions i sindicats com el de periodistes, el món taurí, el món de la cultura, les organitzacions ecologistes, etc.
La iniciativa d’aquesta vaga ha estat convocar els treballadors, per així reivindicar contra les noves polítiques que retallen els drets i ajudes socials, amb la intenció de vetllar per la protecció i els drets dels treballadors.
Com ja s’ha esmentat anteriorment, a més a més de factors més indirectes, el motiu principal pel qual neix La Vaga General 29-S és la reforma de legislació laboral aprovada el passat 17 de setembre. Un resum de les mesures més significatives que aquesta pren són:
· Abaratiment del sou del treballador.. Fins el setembre d’aquest del 2010 el cost d’acomiadament per a l’empresari era de 45 dies per any treballat, d’ara en endavant la indemnització rebuda serà de 33 dies per any cotitzat, en la majoria de sectors. Cal afegir que 8 dies d’aquesta indemnització els finança els Fons de Garantia Salarial, abaratint a l’empresa el cost i facilitant-li l’acomiadament procedent.
· Facilitat per a dur a terme acomiadaments col·lectius. Davant la debilitat financera de les empreses causada per la crisi econòmica, s’han retallat els criteris als quals una companyia ha d’estat sotmesa per a dur a terme acomiadaments objectius. Dit sigui de pas, que s’ha reduït la indemnització a per 20 dies any treballat, en aquest cas.
· Afavoriment a les empreses de treball temporal i així la precarietat laboral que aquestes suposen. Dóna la possibilitat a les empreses de intermediació privades, les ETT, a participar en sectors com l’administració pública, el qual abans estava vetat, així afavorint-les.
· Pèrdua de poder pels convenis col·lectius. Ja no caldrà recórrer a l’arbitratge en cas de que l’empresa decideixi dur a terme una reducció salarial, així que l’empesa gaudirà de més facilitats per a dur a terme aquest procés.
Tota la legislació que implica la nova reforma laboral la trobem detalladament a:
Cal afegir que, el manifest realitat el 29 de setembre també convocava un crit per reivindicar en contra dels següents aspectes més generals:
· Els presents canvis radicals en la política econòmica del govern.
· L’elevat índex l’atur, la congelació de les pensions i la reducció de sous a càrrec de l’administració pública.
· La retallada de les ajudes públiques per natalitat.
· La retallada de pressupost en construcció d’orba pública que, malauradament, contribuirà en el creixement de l’atur al ser un dels sector que més ocupació ofereix.
Amb aquesta vaga, els sindicats pretenen generar creixement econòmic, generació d’ocupació, estabilitat en els drets socials i establir un nou model de negociació col·lectiva més obert i participatiu.
No obstant, segons el govern de l’estat, totes aquestes noves reformes, contribuiran a l’accessibilitat de l’ocupació estable ja que el mercat laboral disminuirà la rigidesa. També al·lega que, els beneficis que rep l’empresari amb la nova llei laboral, impulsarà a augmentar les plantilles a les companyies, ja que els costos del treballador, sobretot el d’acomiadament, decreixeran i també cal tenir en compte que des de la Comunitat Europea s’han insinuat aquestes reformes com a mesura per a que l’Estat Espanyol no entrés en suspensió de pagaments.
La qüestió és: cal sacrificar el percentatge establert del sou per reivindicar aquests drets? O hem de ser partidaris de la resignació i assumir que les noves mesures han estat necessàries per a que l’estat faci un gir radical per afrontar la crisi?
Políticament trobem disparitat d’opinions. El partit mandatari en aquests moments, el Partit Socialista, tot i veure’s afectats negativament per la vaga al ser un manifest que ataca el seu govern, s’hi ha solidaritzat declarant respecte cap a les raons que la convoquen considerant-les una expressió dels treballadors per defensar els seus drets. El Partit Popular, evidentment, no hi dóna suport tot i que tampoc s’hi ha posicionat clarament en contra, ja que la vaga és un atac contra la seva oposició i el seu resultat podria ser favorable pel PP. Convergència i Unió, en canvi, declara públicament que no considera que la conjuntura actual sigui un bon moment per proposar una vaga, sinó que socialment hauríem d’estar treballar més a fons en millorar l’economia del país. Esquerra Republicana de Catalunya opina que aquesta és una vaga imprescindible per a que el govern rectifiqui sobre les seves últimes mesures anticrisi que ataquen a la protecció social i IU-ICV comparteix aquesta mateixa opinió afegint que manca de sentit imposar una reforma laborar per després voler plantejar un diàleg amb els sindicats.
Al carrer presenciem bàsicament dues postures. Per un costat trobem treballadors que donen suport als motius que han conduit a la declaració de la vaga general però que no es disposen a col·laborar-hi ja que les seves condicions econòmiques no els hi permeten ja que no poden assumir la reducció del sou que correspon. Àdhuc també existeixen els treballadors que s’han decidit sacrificar a canvi de la lluita per un ideal. Un sector que ha marcat amb escreix aquest posicionament davant la vaga general ha estat el sector industrial, on més a repercutit el impacte de la crisi, i l’agrícola, on l’elevat atur a tingut un gran efecte en la dificultat desenvolupament al sector.
Haurà estat el 29-S un dia decisiu per als treballadors? Quin haurà estat el ressò i l'efecte de la vaga?
Properament en aquest blog, trobareu les respostes a les anteriors qüestions.
Marta Mejias
