divendres, 18 de novembre del 2011

Cryptic deforestation

Desforestación amazónica (Fuente: J. C. Winnie)
While clear-cuts and burn-offs are readily detectable by conventional satellite analysis, selective logging is masked by the Amazon's extremely dense forest canopy. "We've been working for eight years to develop analytical techniques that can detect this very cryptic form of deforestation," Asner says. "Using satellite data, we developed a model that detects the physical changes to the forest. We started to have success about three years ago at a scale of about 200 hundred square miles. This was the first solid, quantitative detection of logging-related damage to forest canopies."

By late 2004, the research team had refined its technique into a sophisticated remote-sensing technology called the Carnegie Landsat Analysis System (CLAS), which processes data from three NASA satellites—Landsat 7, Terra and Earth Observing 1—through a powerful supercomputer equipped with new pattern-recognition approaches designed by Asner and his staff.

"Each pixel of information obtained by the satellites contains detailed spectral data about the forest," Asner explains. "For example, the signals tell us how much green vegetation is in the canopy, how much dead material is on the forest floor and how much bare soil there is. Extracting those data has been a Holy Grail of remote sensing. With CLAS, we've been able to obtain a spatial resolution of 98 feet by 98 feet for the Brazilian Amazon Basin. That's huge."


Selective logging causes widespread destruction of Brazil's Amazon rainforest, study finds

El Amazonas (Fuente: New 7 Wonders)
Selective logging—the practice of removing one or two trees and leaving the rest intact—is often considered a sustainable alternative to clear-cutting, in which a large swath of forest is cut down, leaving little behind except wood debris and a denuded landscape.

A new satellite survey of the Amazon Basin in Brazil reveals that every year unregulated selective logging of mahogany and other hardwoods destroys an area of pristine rainforest big enough to cover the state of Connecticut. The survey, published in the Oct. 21 issue of the journal Science, was made possible because of a new.

"With this new technology, we are able to detect openings in the forest canopy down to just one or two individual trees," says Carnegie scientist Gregory Asner, lead author of the Science study and assistant professor, by courtesy, in the Stanford University Department of Geological and Environmental Sciences. "People have been monitoring large-scale deforestation in the Amazon with satellites for more than two decades, but selective logging has been mostly invisible until now."

Mark Shwartz

Nueva estrategia de captación de imágenes


Tala de árboles en el Amazonas (Fuente: Deforestacionamazonascongo10)

Un nuevo método de imagen por satélite desarrollado por los científicos de la Institución Carnegie, encabezados por Gregory Asner, ha logrado determinar niveles más precisos de la deforestación amazónica. El método llamado Sistema de Análisis Carnegie Landsat permitió a los científicos identificar muchas zonas donde la floresta tropical ha sido reducida a través de lo que calificó como "una tala selectiva".

En este tipo de deforestación sólo se cortan ciertas especies de árboles comercializables y los troncos se transportan a los aserraderos ubicados fuera del campo. Para detectar y cuantificar ese tipo de árboles, en los cinco estados madereros más importantes de la Amazonía brasileña, los investigadores aplicaron el sistema que les permite analizar cada uno de los píxel de la imagen producida por tres satélites. A través de ese análisis lograron determinar el porcentaje de tierra con floresta y sin floresta dentro de cada punto de la imagen.

Los investigadores señalaron que entre 1999 y 2002, la tala selectiva añadió entre 60 y 128% más de área de floresta dañada a lo que se había informado hasta entonces. Según los autores, el volumen total de árboles talados representa entre 10 y 15 millones de toneladas métricas de carbono retirado del ecosistema.




 Fuente: El País

El Amazonas

La deforestación en toda la cuenca del río Amazonas, considerada el gran pulmón del mundo, es peor de lo que se creía hasta ahora. Fundamentalmente, porque las actividades humanas están degradando la selva amazónica al doble del ritmo estimado previamente. Así al menos lo indica un estudio realizado por científicos de la Institución Carnegie de Washington y que este jueves ha publicado la revista Science.

Considerada la cuenca fluvial más grande del mundo, la región amazónica es un gigantesco ecosistema de selvas tropicales sobre una extensión de 7 millones de kilómetros cuadrados. También se le considera como la reserva biológica más rica del mundo, con millones de especies de insectos, plantas, pájaros y otras formas de vida, muchas de las cuales todavía no han sido registradas por la ciencia.

(Fuente: El País)

divendres, 11 de novembre del 2011

Conflictos étnicos en el poblado Huaorani causados por empresas madereras

Marta Mejias Muñoz
Grupo 3

Las empresas madereras son las causantes del conflicto étnico en el poblado Huaorani –noroccidente amazónico y oriente ecuatoriano–. entre las comunidades indígenas Tagaeri y Tigüino. A fecha de hoy se recogen en 52 y 60 muertos, indica la Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador (CONAIE). Tales negocios y sus intereses económicos explotan su territorio. Dichas tierras sufren la amenaza de la extracción petrolífera y las prácticas ilegales de registro


Soldado ecuatoriano buscando cadáveres en territorio Tagaeri
Fuente: El País
 No es frecuente hallar esta serie de conflictos entre miembros de una misma comunidad con los mismos rasgos étnicos y antropológicos. a pesar de que si hurgamos en el pasado, podemos recuperar el caso de Antonio Labacca, quien fue asesinado por los Tagaeri al aterrar con un helicóptero.

“Este suceso se debe al terrible impacto de las fábricas y de la explotación del hombre blanco en los territorios del pueblo huoarani y añade que si no se para, vendrán más muertes” afirma la Asociación de Mujeres Warani de la Amazonia Ecuatoriana.

El gobierno del país también se ha mostrado a favor de su cultura autóctona dejando de lado el peso de las inversiones de las grandes multinacionales. Ha declarado 700.000 hectáreas del parque “Zona Intangible” en la que prohíbe cualquier actividad que pudiera alterar la biodiversidad y la cultura etnológica de la zona.

                                           
                                                  Trailler de Soy Huao. Un documental sobre la comunidad 
                                                                  índigena Huaorani. Por Juan Baldana

dimecres, 10 de novembre del 2010

PALANHIUK, Chuc (2003). Nana. Literatura Mondadori, Barcelona

 Nana va ser escrit per Chuck Palahniuk l’any 2002, L’autor, nascut al 1962 és contemporani igual que les seves obres. Altres publicacions seves són El club de la lucha (1996) o Asfixia (2001) i en totes elles predomina el gènere narratiu novel·listic.



Dins el gènere de la novel·la, Nana s’inclou dins de la caregoria de terror pero podria ser considerada, més aviat, una novel·la de fantasia perversa.


Els temes que tracta l’obra són el nihilisme, el cinisme (tots i que des d’una vessant constructiva), la crítica al capitalisme, la necessitat de mantenir una visió ecologista, els desenganys que comportan el consumisme i l’especulació dels mitjans de comunicació i els perills de la informació de masses.

L’inici de l’argument comnça de manera poc freqüent. Al periodista Carl Streator li és encarregat escriure un article sobre u nou fenomen, la mortalitat infantil. Posteriorment descobreix que aquesta s’esdevé cada vegada que és llegida una canço de bressol africana publicada a un recull d’aquestes bastant popularitzat al món occidental. Juntament amb una afecta del cas, Helen Boyle,  i altres personatges estrambotics que apareixen durant la història, s’agrupen per a enllestir un viatge pels Estats Units destruint tots els exemplars del llibre inclòs l’original.


Els personatges s’allunyen de qualsevol convencionalisme. Els quatre principals són:

  • Carl Strator., un periodista de mitjana edat qui, curiosament, ha perdut recentment la seva dona i el seu fill d’una manera molt semblant a la forma de mort que haurà d’investigar en el seu proper projecte. Les aportacions d’aquest fan reflexionar al lector sobre la capacitat de poder, tant constructiu con destructiu, en la que pot influenciar la informació de masses a la societat.
  • Helen Boyle, acompanyant de Carl durant tota la obra, és una agent inmobiliària de cases encantades. Llegint entre línes, podem relacionar la figura d’aquest d’aquest personatge i la seva funció amb la crítica de Palahniuk al capitalisme.

  • Mona és la secretaria de Helen, practica la bruixeria i l’esoterisme de forma radical. Sense ser extrems, és el personatge potser més ridiculitzat de l’obra amb el que l’autor deixa clares les seves tendències religioses a la vegada que aporta a Nana, i a la resta de les seves obres, una visó més nihilista de l’actualitat.
  • Ostra és el company sentimental de Mona, tots dos acompanyen a Carl i a Helen en el seu viatge amb la mateixa finalitat, tot i que a mesura que transcurre la lectura podem esbrinar que amb interesos diferents. El personatge d’Ostra mostra una ideologia ecologista radical amb la que es vol transmetre, de manera molt ben argumentada, la necessitat de lluitar per la sostenibilitat ambiental.


Amb aquest argument i aquests personatges, entenem que l’obra en si mateixa és poc convencional. A més a més de l’objectiu crític que vol assolir Chuck Palahniuck amb Nana, cal afegir que, la novel·la està escrita amb un to provocador, igual que les altres obres de l’autor, però concretament aquesta consta d’una narració surrealista, escandalosa i directe.

Personalment, considero que la inconvencionalitat de l’obra atrau al lector des del seu inici, es posible que, en algunes circunstancies l’obra pugui resultar repetitiva i sembli que el desenllaç final manqui de coherència (motius els quals prefereixo ometre per respecte al lector potencial), pero tot i així és molt difícil pedre el interés de la lectura, ja que en cap moment perd la seva originalitat.

Per concoure, vull afegir que considero d’una qualitat narrativa i creativa suprema l’habilitat de Palahniuck de poder relacionar un argument fantàstic i surrealista amb la crítica general, sobretot dirigida als mitjans de comunicació i a la seva força i poder, sense pedre el to irònic en cap situació.

dijous, 4 de novembre del 2010

Els alumnes de la UAB reben una xerrada de Lluís Pastor


Pastor explica com el comunicador ha de pensar els seus missatges per a arribar al seu públic 

«L'estil és el públic» declara el periodista, Lluís Pastor, per explicar com el missatge que s'envia des d'un mitjà de comunicació, ha de ser ben pensat premeditadament amb la finalitat de que el receptor el capti de la millor mesura possible. Complementa aquesta afirmació explicant com la informació persuadeix el públic de manera inconscient i emmarca el seu discurs amb nombrosos exemples per fer entendre el seu assentament.

LA visita de Lluís Pastor va ser en motiu d’una conferència per ser impartida als alumnes de primer curs de periodisme i va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona ahir, dia 3 de novembre. Els estudiants van aprendre que han d'organitzar els seus textos i idees per assolir l'èxit i van rebre informació sobre diferents claus per a persuadir el seu futur públic. Lluís Pastor utilitza el terme «comunicació inconscient» per a assolir l’objectiu proposat anteriorment i el defineix com la informació que penetra en el receptor sense que aquest en sigui conscient.

El periodista esmenta uns estudis segons els quals el cervell humà triga dos segons en mostrar simpatia o antipatia davant un missatge. Indiferentment que aquiest sigui personal o informatiu, l'emoció causada depèn de la contextualització de la informació. Així Pastor complementa la seva conferència explicant la “percepció dual” és a dir la recepció de imatges tant racional com espontàniament.