La deforestación en toda la cuenca del río Amazonas, considerada el gran pulmón del mundo, es peor de lo que se creía hasta ahora, según un estudio que publica la revista Science. Las actividades humanas están degradando la selva amazónica al doble del ritmo estimado previamente.
Considerada la cuenca fluvial más grande del mundo, la región amazónica es un gigantesco ecosistema de selvas tropicales sobre una extensión de 7 millones de kilómetros cuadrados.
También se le considera como la reserva biológica más rica del mundo, con millones de especies de insectos, plantas, pájaros y otras formas de vida, muchas de las cuales todavía no han sido registradas por la ciencia. Pero más allá de eso, la cuenca es la que regula el clima de casi toda América del Sur y sus árboles son los grandes procesadores de dióxido de carbono y suministradores de oxígeno.
La investigación, realizada por científicos de la Institución Carnegie, de Washington, señala que esa riqueza está bajo amenaza y que el principal factor de la deforestación es la tala indiscriminada de árboles, a lo que se han sumado ahora las actividades de la industria maderera en la región.
Hasta ahora, los métodos basados en las imágenes proporcionadas por satélites sólo detectaban las extensiones de terrenos en las que los árboles habían sido talados para dar espacio a las granjas o los pastizales.
Sin embargo, un nuevo método de imagen por satélite desarrollado por los científicos de la Institución Carnegie, encabezados por Gregory Asner, ha logrado determinar niveles más precisos de la deforestación amazónica.
divendres, 18 de novembre del 2011
Cryptic deforestation
 |
| Desforestación amazónica (Fuente: J. C. Winnie) |
While clear-cuts and burn-offs are readily detectable by conventional satellite analysis, selective logging is masked by the Amazon's extremely dense forest canopy. "We've been working for eight years to develop analytical techniques that can detect this very cryptic form of deforestation," Asner says. "Using satellite data, we developed a model that detects the physical changes to the forest. We started to have success about three years ago at a scale of about 200 hundred square miles. This was the first solid, quantitative detection of logging-related damage to forest canopies."
By late 2004, the research team had refined its technique into a sophisticated remote-sensing technology called the Carnegie Landsat Analysis System (CLAS), which processes data from three NASA satellites—Landsat 7, Terra and Earth Observing 1—through a powerful supercomputer equipped with new pattern-recognition approaches designed by Asner and his staff.
"Each pixel of information obtained by the satellites contains detailed spectral data about the forest," Asner explains. "For example, the signals tell us how much green vegetation is in the canopy, how much dead material is on the forest floor and how much bare soil there is. Extracting those data has been a Holy Grail of remote sensing. With CLAS, we've been able to obtain a spatial resolution of 98 feet by 98 feet for the Brazilian Amazon Basin. That's huge."
Selective logging causes widespread destruction of Brazil's Amazon rainforest, study finds
 |
| El Amazonas (Fuente: New 7 Wonders) |
Selective logging—the practice of removing one or two trees and leaving the rest intact—is often considered a sustainable alternative to clear-cutting, in which a large swath of forest is cut down, leaving little behind except wood debris and a denuded landscape.
A new satellite survey of the Amazon Basin in Brazil reveals that every year unregulated selective logging of mahogany and other hardwoods destroys an area of pristine rainforest big enough to cover the state of Connecticut. The survey, published in the Oct. 21 issue of the journal Science, was made possible because of a new.
"With this new technology, we are able to detect openings in the forest canopy down to just one or two individual trees," says Carnegie scientist Gregory Asner, lead author of the Science study and assistant professor, by courtesy, in the Stanford University Department of Geological and Environmental Sciences. "People have been monitoring large-scale deforestation in the Amazon with satellites for more than two decades, but selective logging has been mostly invisible until now."
Mark Shwartz
Nueva estrategia de captación de imágenes
 |
| Tala de árboles en el Amazonas (Fuente: Deforestacionamazonascongo10) |
Un nuevo método de imagen por satélite desarrollado por los científicos de la Institución Carnegie, encabezados por Gregory Asner, ha logrado determinar niveles más precisos de la deforestación amazónica. El método llamado Sistema de Análisis Carnegie Landsat permitió a los científicos identificar muchas zonas donde la floresta tropical ha sido reducida a través de lo que calificó como "una tala selectiva".
En este tipo de deforestación sólo se cortan ciertas especies de árboles comercializables y los troncos se transportan a los aserraderos ubicados fuera del campo. Para detectar y cuantificar ese tipo de árboles, en los cinco estados madereros más importantes de la Amazonía brasileña, los investigadores aplicaron el sistema que les permite analizar cada uno de los píxel de la imagen producida por tres satélites. A través de ese análisis lograron determinar el porcentaje de tierra con floresta y sin floresta dentro de cada punto de la imagen.
Los investigadores señalaron que entre 1999 y 2002, la tala selectiva añadió entre 60 y 128% más de área de floresta dañada a lo que se había informado hasta entonces. Según los autores, el volumen total de árboles talados representa entre 10 y 15 millones de toneladas métricas de carbono retirado del ecosistema.
Fuente: El País
El Amazonas
La deforestación en toda la cuenca del río Amazonas, considerada el gran pulmón del mundo, es peor de lo que se creía hasta ahora. Fundamentalmente, porque las actividades humanas están degradando la selva amazónica al doble del ritmo estimado previamente. Así al menos lo indica un estudio realizado por científicos de la Institución Carnegie de Washington y que este jueves ha publicado la revista Science.
Considerada la cuenca fluvial más grande del mundo, la región amazónica es un gigantesco ecosistema de selvas tropicales sobre una extensión de 7 millones de kilómetros cuadrados. También se le considera como la reserva biológica más rica del mundo, con millones de especies de insectos, plantas, pájaros y otras formas de vida, muchas de las cuales todavía no han sido registradas por la ciencia.
(Fuente: El País)
Artículo "Selective logging causes widespread destruction of Brazil's Amazon rainforest, study finds", Stanford University
divendres, 11 de novembre del 2011
Conflictos étnicos en el poblado Huaorani causados por empresas madereras
Marta Mejias Muñoz
Grupo 3
Las empresas madereras son las causantes del conflicto étnico en el poblado Huaorani –noroccidente amazónico y oriente ecuatoriano–. entre las comunidades indígenas Tagaeri y Tigüino. A fecha de hoy se recogen en 52 y 60 muertos, indica la Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador (CONAIE). Tales negocios y sus intereses económicos explotan su territorio. Dichas tierras sufren la amenaza de la extracción petrolífera y las prácticas ilegales de registro
 |
| Soldado ecuatoriano buscando cadáveres en territorio Tagaeri Fuente: El País |
“Este suceso se debe al terrible impacto de las fábricas y de la explotación del hombre blanco en los territorios del pueblo huoarani y añade que si no se para, vendrán más muertes” afirma la Asociación de Mujeres Warani de la Amazonia Ecuatoriana.
El gobierno del país también se ha mostrado a favor de su cultura autóctona dejando de lado el peso de las inversiones de las grandes multinacionales. Ha declarado 700.000 hectáreas del parque “Zona Intangible” en la que prohíbe cualquier actividad que pudiera alterar la biodiversidad y la cultura etnológica de la zona.
Trailler de Soy Huao. Un documental sobre la comunidad
índigena Huaorani. Por Juan Baldana
dimecres, 10 de novembre del 2010
PALANHIUK, Chuc (2003). Nana. Literatura Mondadori, Barcelona
Dins el gènere de la novel·la, Nana s’inclou dins de la caregoria de terror pero podria ser considerada, més aviat, una novel·la de fantasia perversa.
Els temes que tracta l’obra són el nihilisme, el cinisme (tots i que des d’una vessant constructiva), la crítica al capitalisme, la necessitat de mantenir una visió ecologista, els desenganys que comportan el consumisme i l’especulació dels mitjans de comunicació i els perills de la informació de masses.
L’inici de l’argument comnça de manera poc freqüent. Al periodista Carl Streator li és encarregat escriure un article sobre u nou fenomen, la mortalitat infantil. Posteriorment descobreix que aquesta s’esdevé cada vegada que és llegida una canço de bressol africana publicada a un recull d’aquestes bastant popularitzat al món occidental. Juntament amb una afecta del cas, Helen Boyle, i altres personatges estrambotics que apareixen durant la història, s’agrupen per a enllestir un viatge pels Estats Units destruint tots els exemplars del llibre inclòs l’original.
Els personatges s’allunyen de qualsevol convencionalisme. Els quatre principals són:
- Carl Strator., un periodista de mitjana edat qui, curiosament, ha perdut recentment la seva dona i el seu fill d’una manera molt semblant a la forma de mort que haurà d’investigar en el seu proper projecte. Les aportacions d’aquest fan reflexionar al lector sobre la capacitat de poder, tant constructiu con destructiu, en la que pot influenciar la informació de masses a la societat.
- Helen Boyle, acompanyant de Carl durant tota la obra, és una agent inmobiliària de cases encantades. Llegint entre línes, podem relacionar la figura d’aquest d’aquest personatge i la seva funció amb la crítica de Palahniuk al capitalisme.
- Mona és la secretaria de Helen, practica la bruixeria i l’esoterisme de forma radical. Sense ser extrems, és el personatge potser més ridiculitzat de l’obra amb el que l’autor deixa clares les seves tendències religioses a la vegada que aporta a Nana, i a la resta de les seves obres, una visó més nihilista de l’actualitat.
- Ostra és el company sentimental de Mona, tots dos acompanyen a Carl i a Helen en el seu viatge amb la mateixa finalitat, tot i que a mesura que transcurre la lectura podem esbrinar que amb interesos diferents. El personatge d’Ostra mostra una ideologia ecologista radical amb la que es vol transmetre, de manera molt ben argumentada, la necessitat de lluitar per la sostenibilitat ambiental.
Amb aquest argument i aquests personatges, entenem que l’obra en si mateixa és poc convencional. A més a més de l’objectiu crític que vol assolir Chuck Palahniuck amb Nana, cal afegir que, la novel·la està escrita amb un to provocador, igual que les altres obres de l’autor, però concretament aquesta consta d’una narració surrealista, escandalosa i directe.
Personalment, considero que la inconvencionalitat de l’obra atrau al lector des del seu inici, es posible que, en algunes circunstancies l’obra pugui resultar repetitiva i sembli que el desenllaç final manqui de coherència (motius els quals prefereixo ometre per respecte al lector potencial), pero tot i així és molt difícil pedre el interés de la lectura, ja que en cap moment perd la seva originalitat.
Per concoure, vull afegir que considero d’una qualitat narrativa i creativa suprema l’habilitat de Palahniuck de poder relacionar un argument fantàstic i surrealista amb la crítica general, sobretot dirigida als mitjans de comunicació i a la seva força i poder, sense pedre el to irònic en cap situació.
dijous, 4 de novembre del 2010
Els alumnes de la UAB reben una xerrada de Lluís Pastor
Pastor explica com el comunicador ha de pensar els seus missatges per a arribar al seu públic
«L'estil és el públic» declara el periodista, Lluís Pastor, per explicar com el missatge que s'envia des d'un mitjà de comunicació, ha de ser ben pensat premeditadament amb la finalitat de que el receptor el capti de la millor mesura possible. Complementa aquesta afirmació explicant com la informació persuadeix el públic de manera inconscient i emmarca el seu discurs amb nombrosos exemples per fer entendre el seu assentament.
LA visita de Lluís Pastor va ser en motiu d’una conferència per ser impartida als alumnes de primer curs de periodisme i va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona ahir, dia 3 de novembre. Els estudiants van aprendre que han d'organitzar els seus textos i idees per assolir l'èxit i van rebre informació sobre diferents claus per a persuadir el seu futur públic. Lluís Pastor utilitza el terme «comunicació inconscient» per a assolir l’objectiu proposat anteriorment i el defineix com la informació que penetra en el receptor sense que aquest en sigui conscient.
El periodista esmenta uns estudis segons els quals el cervell humà triga dos segons en mostrar simpatia o antipatia davant un missatge. Indiferentment que aquiest sigui personal o informatiu, l'emoció causada depèn de la contextualització de la informació. Així Pastor complementa la seva conferència explicant la “percepció dual” és a dir la recepció de imatges tant racional com espontàniament.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
KAPUSCINSKI, Ryszard (2009). Los cínicos no sirven para este oficio. Barcelona: Anagrama
Los cínicos no sirven para este oficio: Sobre el buen periodismo fue escrito por el periodista, escritor e historiador polaco, Ryszard Kapuscinski, el año 2002. Kapuscinski (1932 – 2007) es contemporáneo, igual que sus obras. Otras publicaciones suyas son Cesarz (2004), El Sha (2007) o Ébano (2008) en las que predomina una función ensayística, periodística y de relato.
Los cínicos no sirven para este oficio, de género ensayístico, es un recopilatorio de tres textos conversados donde aparecen temas como el oficio y los valores del periodista, la realidad que ofrecen y que esconden los medios de comunicación, la guerra, el hambre, la miseria y “la diferencia que separa a la información de las historias verdaderas” (Pág. 98).
Los cínicos no sirven para este oficio, de género ensayístico, es un recopilatorio de tres textos conversados donde aparecen temas como el oficio y los valores del periodista, la realidad que ofrecen y que esconden los medios de comunicación, la guerra, el hambre, la miseria y “la diferencia que separa a la información de las historias verdaderas” (Pág. 98).
La obra está estructurada en tres partes que se corresponden a las tres entrevistas o conversaciones que se mencionan el libro.
- La obra prosigue con Explicar un continente: la historia de su desarrollo, una entrevista realizada por el periodista y fotógrafo, Andrea Semplici, en el mismo congreso que la anterior. Las preguntas de Semplici van dirigidas hacia la experiencia de Ryszard Kapuscinski en África. A lo largo de la entrevista Kapuscinski explica brevemente la antigua historia del continente. En ésta hace especial hincapié en las diferencias entre distintas regiones africanas durante su desarrollo histórico y así explica sus actuales divergencias. También denuncia la miseria en África, pero a su vez, menciona el anhelo de esperanza haciendo referencia a grades líderes que han marcado un camino repleto de ilusión en sus respectivos países.
- Para finalizar, la tercera parte es El relato en un diente de ajo, un encuentro entre Ryszard Kapuscinski y el escritor y crítico de arte inglés, John Berger. Éste tuvo lugar en Milán, 1994 y Maria Nadotti intervino, de nuevo, como moderadora. Aquí Berger y Kapuscinski deliberan sobre la tergiversación de la información, es decir sobre la relación entre la realidad y su narración en los textos periodísticos. Paralelamente, la moderadora plantea dudas a ambos escritores sobre sus teorías en relación a sus experiencias que les hace aproximarse.
Para terminar, Los cínicos no sirven para este oficio es un libro de gran utilidad para todos aquellos que pretendan perfeccionar su labor como periodista, para quienes se hayan planteado ejercer el oficio algún día o simplemente para los que estén interesados en la moral utópica de los medios de comunicación. Así que, en conclusión esta obra es una magnífica ayuda para comprender que significa ser un buen periodista y por que debe ser bueno el periodista.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Risas, risas y más risas
Durante los días 1, 2 y 3 de Octubre tuvo lugar, en el Teatre Coliseum de Barcelona, La Apoteosis necia, un gran espectáculo cómico representado por el humorista Berto Romero.
Tras poner un pie en el escenario, Berto se pudo alimentar de la gran cantidad de aplausos y al abrir la boca por primera vez, de una gran sonoridad de risas colectivas.
La función tenia una duración prevista de dos horas, a lo que, habituados a ver a Berto como colaborador del programa Buenafuente, uno se podía preguntar como llenaría un escenario tanto rato en solitario. A excepción de su guitarrista y una colaboración del músico Joan Eloy , así es como se mostró Berto ante el escenario durante el espectáculo, solo. El decorado era totalmente neutro, el escenario no gozaba de ningún tipo de atrezzo y el vestuario de Berto y su guitarrista tampoco era llamativo. No obstante, Berto lo vale por si solo y en ningún momento de la función, se echó de menos ninguna intervención.
Así que, en conclusión, el público, mediante risas y aplausos, demostró haber disfrutado de ver a Berto Romero bailar, cantar, imitar a personajes (reales i ficticios), parodiar ciertos roles sociales, ironizar la religión, etc. A pesar de todo, en mi opinión, de lo que más se pudo gozar es de la magnífica actuación de Berto como actor, a la vez que humorista, y de contemplar que una persona no necesita más que un público para llenar un escenario entero.
Si tuviese que poner algún inconveniente, criticaría ligeramente la actitud de los espectadores. La predisposición a reír fue tan magna que, en ocasiones, se escuchaba una extremo clamor hecho con risas, que llegaba a interrumpir la función.
En conclusión, los espectadores de La Apoteosis Necia, pudieron disfrutar de una fantástica sesión de risoterapia.
Marta Mejias
diumenge, 3 d’octubre del 2010
Passat el 29-S
Ja són més que coneguts els motius que van generar la vaga general, convocada el passat 29 de setembre, i els efectes que aquesta ha causat a nivell urbà (manifestacions sindicals, esclats antisistema, violència, etc.).
No obstant, després de tota aquesta mobilització, el govern de l'estat ha declarat públicament que no hi haurà cap modificació en la nova reforma laboral (el motiu principal de la convocatòria de la vaga).
Havent obtingut aquesta sentència per part del govern, ens hauríem de plantejar si la vaga (amb totes les seves conseqüències) ha valgut la pena a canvi de la insuficient resposta governamental.
Fent un análisi de la ciutat de Barcelona durant el 29-S obtenim: carrers destrossats, contenidors i cotxes sucarrimats, escaparats maltmesos, pedrecades, piquets coactoius, persones ferides....
Evidentment la vaga es un dret que tenim tots els treballadors, però en el moment que aquest dret es converteix en una anarquia indiscriminada, és quan aquest perd el sentit i succeix el que rentment ha ocorregut: Que moltes persones idealistes que aprofiten els seus drets, s'han trobat amb una resposta totalment negativa per part del govern acompanyades d'un clima violent i agressiu en lloc de veure's amb el suport d'un ambient de lluïta per a l'assoliment del progrés.
divendres, 1 d’octubre del 2010
29-S El nou dia del treballador?
Ahir, dia 29 de setembre de 2010, va ser convocada la vaga general a l’Estat Espanyol de l’estat per lluitar per la justícia, la dignitat i sobretot per protestar en contra de la nova reforma laboral que ha proposat el govern central amb la finalitat d’acabar amb l’actual crisi, a més a més d’acusar el sistema polític i els mandataris del país..
El precursors i fiançadors d’aquesta vaga han estat l’Acció Sindical Unió General de Treballadors i el sindicat de Comissions Obreres. Concretament, el manifest ha estat presentat pel Secretari i la Secretaria per a la Igualtat de la UGT i pel Secretari d’Economia Social i Autocupació de CCOO, conjuntament amb més representants d’altres sindicats més minoritaris com són els casos de l’OPA, la CNT i l’ATA.
Tot i així, aquests també compten amb el suport d’altres associacions i sindicats com el de periodistes, el món taurí, el món de la cultura, les organitzacions ecologistes, etc.
La iniciativa d’aquesta vaga ha estat convocar els treballadors, per així reivindicar contra les noves polítiques que retallen els drets i ajudes socials, amb la intenció de vetllar per la protecció i els drets dels treballadors.
Com ja s’ha esmentat anteriorment, a més a més de factors més indirectes, el motiu principal pel qual neix La Vaga General 29-S és la reforma de legislació laboral aprovada el passat 17 de setembre. Un resum de les mesures més significatives que aquesta pren són:
· Abaratiment del sou del treballador.. Fins el setembre d’aquest del 2010 el cost d’acomiadament per a l’empresari era de 45 dies per any treballat, d’ara en endavant la indemnització rebuda serà de 33 dies per any cotitzat, en la majoria de sectors. Cal afegir que 8 dies d’aquesta indemnització els finança els Fons de Garantia Salarial, abaratint a l’empresa el cost i facilitant-li l’acomiadament procedent.
· Facilitat per a dur a terme acomiadaments col·lectius. Davant la debilitat financera de les empreses causada per la crisi econòmica, s’han retallat els criteris als quals una companyia ha d’estat sotmesa per a dur a terme acomiadaments objectius. Dit sigui de pas, que s’ha reduït la indemnització a per 20 dies any treballat, en aquest cas.
· Afavoriment a les empreses de treball temporal i així la precarietat laboral que aquestes suposen. Dóna la possibilitat a les empreses de intermediació privades, les ETT, a participar en sectors com l’administració pública, el qual abans estava vetat, així afavorint-les.
· Pèrdua de poder pels convenis col·lectius. Ja no caldrà recórrer a l’arbitratge en cas de que l’empresa decideixi dur a terme una reducció salarial, així que l’empesa gaudirà de més facilitats per a dur a terme aquest procés.
Tota la legislació que implica la nova reforma laboral la trobem detalladament a:
Cal afegir que, el manifest realitat el 29 de setembre també convocava un crit per reivindicar en contra dels següents aspectes més generals:
· Els presents canvis radicals en la política econòmica del govern.
· L’elevat índex l’atur, la congelació de les pensions i la reducció de sous a càrrec de l’administració pública.
· La retallada de les ajudes públiques per natalitat.
· La retallada de pressupost en construcció d’orba pública que, malauradament, contribuirà en el creixement de l’atur al ser un dels sector que més ocupació ofereix.
Amb aquesta vaga, els sindicats pretenen generar creixement econòmic, generació d’ocupació, estabilitat en els drets socials i establir un nou model de negociació col·lectiva més obert i participatiu.
No obstant, segons el govern de l’estat, totes aquestes noves reformes, contribuiran a l’accessibilitat de l’ocupació estable ja que el mercat laboral disminuirà la rigidesa. També al·lega que, els beneficis que rep l’empresari amb la nova llei laboral, impulsarà a augmentar les plantilles a les companyies, ja que els costos del treballador, sobretot el d’acomiadament, decreixeran i també cal tenir en compte que des de la Comunitat Europea s’han insinuat aquestes reformes com a mesura per a que l’Estat Espanyol no entrés en suspensió de pagaments.
La qüestió és: cal sacrificar el percentatge establert del sou per reivindicar aquests drets? O hem de ser partidaris de la resignació i assumir que les noves mesures han estat necessàries per a que l’estat faci un gir radical per afrontar la crisi?
Políticament trobem disparitat d’opinions. El partit mandatari en aquests moments, el Partit Socialista, tot i veure’s afectats negativament per la vaga al ser un manifest que ataca el seu govern, s’hi ha solidaritzat declarant respecte cap a les raons que la convoquen considerant-les una expressió dels treballadors per defensar els seus drets. El Partit Popular, evidentment, no hi dóna suport tot i que tampoc s’hi ha posicionat clarament en contra, ja que la vaga és un atac contra la seva oposició i el seu resultat podria ser favorable pel PP. Convergència i Unió, en canvi, declara públicament que no considera que la conjuntura actual sigui un bon moment per proposar una vaga, sinó que socialment hauríem d’estar treballar més a fons en millorar l’economia del país. Esquerra Republicana de Catalunya opina que aquesta és una vaga imprescindible per a que el govern rectifiqui sobre les seves últimes mesures anticrisi que ataquen a la protecció social i IU-ICV comparteix aquesta mateixa opinió afegint que manca de sentit imposar una reforma laborar per després voler plantejar un diàleg amb els sindicats.
Al carrer presenciem bàsicament dues postures. Per un costat trobem treballadors que donen suport als motius que han conduit a la declaració de la vaga general però que no es disposen a col·laborar-hi ja que les seves condicions econòmiques no els hi permeten ja que no poden assumir la reducció del sou que correspon. Àdhuc també existeixen els treballadors que s’han decidit sacrificar a canvi de la lluita per un ideal. Un sector que ha marcat amb escreix aquest posicionament davant la vaga general ha estat el sector industrial, on més a repercutit el impacte de la crisi, i l’agrícola, on l’elevat atur a tingut un gran efecte en la dificultat desenvolupament al sector.
Haurà estat el 29-S un dia decisiu per als treballadors? Quin haurà estat el ressò i l'efecte de la vaga?
Properament en aquest blog, trobareu les respostes a les anteriors qüestions.
Marta Mejias
dimecres, 22 de setembre del 2010
Breu introduccio al meu caos
Un pas mes per a ajudar-me a entendre les noves tecnologies.
Per si no tenia prou amb xarxes com fotolog, feisbuk, tuenti, patatabrava... ara em tocarà aprendre a fer-ne ús d'una més.
Sincerament soc molt inexperta en això, però tinc l'esperança de que amb el temps n'aprendré el domini.
Des d'avui fins endevant aquí aniré publicant les meves opinions sobre diferents lectures, CDs, películes o obres de tatre, el meu punt de vista sobre notícies que consideri impactants, temes ralacionats amb la carrera i també asseguro que us trobareu amb alguna sorpresa.
A reveure;)
Marta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)